Xocolata amb melindros

Xocolata amb melindros

(Continuació de la narració 4)

Ben bé la conversar va començar així:

(Al mig de l’escenari una taula de fusta de color fosc amb les seves dues respectives cadires, per el voltant més taules amb gent petant la xerrada i menjant o baven alguna cosa, un cambrer uniformat va atenent a diverses taules. A la taula del mig si asseuen en Carles i la Mar amb dues tasses de xocolata calenta i un plat de melindros al mig.)

CARLES: - Ostres, gràcies per avisar-me quan has trobat la cartera, no sé que hauria fet                    sense ella, sort que m’has trucat, per cert com és que tens el meu número?- va preguntar estranyat.

MAR: - Bé, d’això... És que he trucat al germà d’una amiga meva, que fa el mateix curs que tu i me l’ha donat, segur que el coneixes, és l’Alex Colera.

CARLES: - Ah! L’Àlex si clar que el coneix-ho, és el meu millor amic.

(En Carles es va enamorar, mai li havia passat això però la Mar... era especial.)

MAR: - Ah sí? No ho sabia.

CARLES: - I bé ara parlem de tu, com van els nois?- va preguntar encuriosit.- Segur que te’n van molts al darrera, amb lo bonica que ets...- va dir deixant anar una floreta i també un sospir.

MAR: - Bé... l’any passat vaig sortir amb en Ferran, el germà d’en Pau, però ho vam deixar estar.

(La Mar agafa un melindro el mulla amb la xocolata i se’n menja un trosset.)

CARLES: - Ostres no ho sabia... ho sento.

MAR: - Ai no, i ara! Si ja ho he superat, de fet vaig “tallar” jo...

(En Carles agafant amb molt de compte la tassa va bufar la xocolata i en va beure un glop, la Mar es va menjar el tros de melindro que tenia a la mà.)

CARLES: - Bé ara que ho dius... ja m’havien arribat noticies de que havies sortit amb algú. I que ara no en tens de xicot?

MAR: - No, ara no. – va respondre una mica avergonyida.

CARLES: - Bé jo em pensava que la noia més bonica de l’institut d’hauria estar sol·licitada, no?

MAR: - Perdona, però has dit la nena més guapa referint-te a mi? Però si des de que vam arribar a l’ESO la Jana sempre ha sigut la més guapa.

CARLES: - Que va, però si és una falsa, la més guapa del centre ets tu! A part de l’aspecte que Déu n’hi do, interiorment ets preciosa, mira jo només he parlat un cop amb tu però en aquest cop me adonat que ets amable, simpàtica, comprensiva, podria dir milers d’adjectius bons que no acabaria. Bé el que et volia dir fa temps es que t’estimo! Em banyaria en els teus ulls blaus com el mar i colliria roselles en el prat que formen  els teus llavis de color vermell intens, t’estimo!

(La Mar no va tenir temps de dir res, perquè en Carles es va acostar cap a ella i li va fer un petó.)

Va ser el petó més dolç que m’havien fet mai, sempre recordaré el sabor a xocolata amb melindros d’aquell petó tant fabulós.