Xocolata amb melindros
(Continuació
de la narració 4)
Ben bé la conversar va començar així:
(Al mig de l’escenari una taula de fusta de color fosc
amb les seves dues respectives cadires, per el voltant més taules amb gent
petant la xerrada i menjant o baven alguna cosa, un cambrer uniformat va
atenent a diverses taules. A la taula del mig si asseuen en Carles i la Mar amb
dues tasses de xocolata calenta i un plat de melindros al mig.)
CARLES: - Ostres, gràcies per avisar-me quan has
trobat la cartera, no sé que hauria fet sense ella, sort que m’has
trucat, per cert com és que tens el meu número?- va preguntar estranyat.
MAR: - Bé, d’això... És que he trucat al germà d’una
amiga meva, que fa el mateix curs que tu i me l’ha donat, segur que el
coneixes, és l’Alex Colera.
CARLES: - Ah! L’Àlex si clar que el coneix-ho, és el
meu millor amic.
(En Carles es va enamorar, mai li havia passat això
però la Mar... era especial.)
MAR: - Ah sí? No ho sabia.
CARLES: - I bé ara parlem de tu, com van els nois?- va
preguntar encuriosit.- Segur que te’n van molts al darrera, amb lo bonica que
ets...- va dir deixant anar una floreta i també un sospir.
MAR: - Bé... l’any passat vaig sortir amb en Ferran,
el germà d’en Pau, però ho vam deixar estar.
(La Mar agafa un melindro el mulla amb la xocolata i
se’n menja un trosset.)
CARLES: - Ostres no ho sabia... ho sento.
MAR: - Ai no, i ara! Si ja ho he superat, de fet vaig
“tallar” jo...
(En Carles agafant amb molt de compte la tassa va
bufar la xocolata i en va beure un glop, la Mar es va menjar el tros de
melindro que tenia a la mà.)
CARLES: - Bé ara que ho dius... ja m’havien arribat
noticies de que havies sortit amb algú. I que ara no en tens de xicot?
MAR: - No, ara no. – va respondre una mica
avergonyida.
CARLES: - Bé jo em pensava que la noia més bonica de
l’institut d’hauria estar sol·licitada, no?
MAR: - Perdona, però has dit la nena més guapa referint-te
a mi? Però si des de que vam arribar a l’ESO la Jana sempre ha sigut la més
guapa.
CARLES: - Que va, però si és una falsa, la més guapa
del centre ets tu! A part de l’aspecte que Déu n’hi do, interiorment ets
preciosa, mira jo només he parlat un cop amb tu però en aquest cop me adonat
que ets amable, simpàtica, comprensiva, podria dir milers d’adjectius bons que
no acabaria. Bé el que et volia dir fa temps es que t’estimo! Em banyaria en
els teus ulls blaus com el mar i colliria roselles en el prat que formen els teus llavis de color vermell intens,
t’estimo!
(La Mar no va tenir temps de dir res, perquè en Carles
es va acostar cap a ella i li va fer un petó.)
Va ser el petó més dolç que m’havien fet mai, sempre
recordaré el sabor a xocolata amb melindros d’aquell petó tant fabulós.
