La Blanca es va
quedar embarassada: era la primera, una nena, però no ho sabia, només ho sabia
una persona, en Jordi, el pare de la criatura. Mentre la nena estava dintre de
la panxa la seva futura mare, ella durant els nou mesos anava escrivint dia a
dia si li havien fet proves, anàlisis, ecografies... Bé anem al gra, el part de
la nena estava programat que neixes el dia vint de setembre però sembla que li
agradava molt estava a la panxa de la mare o sigui que si va estar deu dies
més, a les dues vint-i-dues del migdia del dia trenta de setembre de mil
nou-cents noranta-nou la Maria ja era fora de la panxa de la seva mare. La nena
li van posar de nom Maria, el va triar el seu pare, perquè van decidir amb la
mare que si era nena el nom el triaria el pare i si era nen el nom el triaria
la mare. La Maria de petita era molt bufona, era molt riallera i feia moltes
ximpleries, als nou mesos ja caminava, s’enfilava per sobre dels mobles, era
“en cul d’en Jaumet” a l’any ja parlava una mica i els dos ja xerrava pels
descosits. Ella i els seus pares vivien a Girona en un pis de tres habitacions,
dos lavabos, una cuina, un menjador i un pati; tot en un primer pis, a davant
hi havia l’escola de la Maria, es deia Mare de Déu del Món.
El desembre del
2004 es van traslladar d’un pis a una casa, d’una ciutat a un poble, de Girona
a Borgonyà (Cornellà del Terri). Era tot una mica diferent, a més la Blanca
tornava a estar embarassada aquest cop d’un nen que al febrer del 2005 va
néixer. La casa és gran pintada de groc amb quatre habitacions, cuina,
menjador, tres lavabos, garatge i unes golfes.
La Maria a
Borgonyà va conèixer una nena d’un any més gran que es diu Abril, una de les
seves millors amigues, també va conèixer el noi del poble en Marc. Va acabar el
curs a l’escola de Girona i el curs següent el va començar a l’escola de
Cornellà. Allà hi tenia molts amics i amigues, bé sobretot amigues perquè eren
disset nenes i sis nens, però la Maria es feia més amb els nens que amb les
nenes perquè jugava a futbol als patis amb ells. Als vuit anys es va apuntar a
futbol amb un equip femení d’allà Cornellà. Fins als dotze anys hi ha jugat
perquè ara s’ha desfet.
Ara la Maria ha
començat tercer d’ESO a l’Institut Josep Brugulat, va a la classe B, que des de
primer van junts. Les seves amigues estan a diferents classes però a la B n’hi
ha tres: la Neka, la Júlia i l’Anna. També és amiga dels altres nens i nenes
però amb qui s’hi fa més són amb aquestes. La Maria té els cabells rossos
foscos, els ulls de color marró mel, té un nas petit i la cara rodona, la boca
la té petita, però té un magnífic somriure, bé com el de tothom! No és molt
alta ni molt baixeta, com ella diu es mida “estàndard”. Ella és
divertida, entremaliada, generosa, amigable, curiosa, fiable. Té un caràcter
una mica fort, però és molt bona persona. A la Maria li agraden molt els
esports, però també li encanta llegir i escriure, jugar, xerrar...
Maria
Casals i Frago 3B
